Quines creus que són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula?

Les possibilitats, a dins de l’aula, són molt àmplies.

Ø  Com a fi o objecte d'estudi: l'objectiu és oferir a l'alumnat coneixements i destreses bàsiques sobre la informàtica i adquirir les bases d'una formació tecnològica

Ø  Com a mitjà o instrument didàctic:  l'objectiu és convertir-ho en instrument d'aprenentatge

És a dir, en els dos casos volem que l’infant es relacioni amb les TIC: que aprengui d’elles o amb elles.

Pel professor suposa un bon suport en les tasques administratives, en la preparació de les classes i la seva avaluació, i en les tasques d'ensenyament.

Pels alumnes, una adquisició dels coneixements sobre sí mateixos, autonomia personal i coneixement de l'entorn.

Aquí podem parlar un poc de les limitacions del software educatiu a l'aula. Un dels problemes més grans és que el coneixement, per part dels docents, en quant a les TICs, és bastant limitat. No són tots els mestres els que es reciclen ni tampoc tots els que estan disposats a introduïr les noves tecnologies a les aules. Així, doncs, quan els infants saben més que nosaltres a l'hora de treballar amb els ordenadors, les noves tecnologies a les aules perden, absolutament, tota la seva utilitat. 

Per exemple, aquesta fotografia que sembla tan senzilla, és una imatge que m'ha costat dues sessions pràctiques de dues hores cadascuna, més un parell d'hores a casa meva. 

Si volem que els infants aprenguin que les TIC no només són per a jugar amb els videojocs a disparar, primer ho hem d'experimentar nosaltres i estar-ne convinçuts.

Segons Marquès, les cinc condicions bàsiques que ha de reunir el software educatiu són:

-         Han de ser programes elaborats i amb una finalitat didàctica

-         L'ordinador ha de ser el suport en el què els alumnes realitzin les activitats proposades

-         Han de ser interactius i, per tant, exigir una resposta activa per part de l'alumnat

-         Han de permetre la individualització del treball, adaptant-se a les respostes de cada alumne

-         També han de ser senzills d'utilitzar i no requerir coneixements especialitzats ni sofisticats

El software educatiu, segons Urbina:

v Programes tutorials que diuen a l'alumne pas per pas el què han de fer

v Programes d'exercitació i pràctica

v Programes de simulació

v Programes oberts d'exploració amb paper més reflexiu

v Programes de creació multimèdia

v Programes informatius

v Programes d'utilitat o propòsit general, com skype

v Programes lúdics, d'entreteniment

Urbina, a més, pensa que la societat es centra en avaluar productes que ja han sortit al mercat, educativament parlant. Això no seria suficient: s'hauria de començar molt abans.

·        Hi ha que determinar de manera precisa les característiques i potencialitats del material (per suplir les possibles carències), i

·        Obtenir un perfil més específic del programa per elaborar les estratègies del seu ús (fer adaptacions)

En la meva opinió, això succeeix perquè s'està massa pendent (per una part és òbvi) que el producte es vengui; així, doncs, la part pedagògica queda molt de costat. Trobo que s'hauría de fer el què diu aquest autor, però la societat en què vivim només pensa en moure's econòmicament; així, idó, intenten fabricar un jugueroi que compleixi amb la normativa vigent i fan que passi com a educatiu, el que farà, si més no, que augmenti les ventes. 

http://www.flickr.com/photos/osde-info/5280679583/sizes/l/in/photolist-93CS4H-7FbTHZ-btdyoD-7FfSN3-881m6B-aVhw6V-8VUTqN-9RttrL-7RkfZF-gA3Pvt-9f34Dm-94ffKt-94fgfc-dyAtqL-9SYiy2-dgVHKG-fmtJm1-7FF8st-8K7Z7h-87rwiz-84E6ps-84E66s-84AZHc-84AZN8-84E6Ds-7ZejvR-atZwNi-8YiA7c-7YyApj-dSi5JK-e3AYTg-9uw4Pa-bKTqui-7KYSRB-9rFBjX-8Ao8rH-agC1Uj-fpNWM6-9gTJQa-9eoGuC-9eoG71-7NE2Ts-aRJbvn-bi3dJK-7GRhR2/

He volgut posar aquesta fotografía perquè els camions són un dels objectes preferits dels infants (de quasi totes les edats, des d'infantil fins primària) i, a més, aquests són especials pels missatges que hi ha escrits:

• Why pay more? - Per què pagar més?
• We shop, we drop - Comprar fins que el cos aguanti

La segona frase m'ha fet especial gràcia, per dir-ho d'alguna manera, ja que està relacionat amb el què estem comentant: l'atractiu de les juguetes sense que tinguin la finalitat pedagògica especificada.

Cabero ens proposa diferents estratègies d'avaluació d’aquest material:

o   L'autoavaluació pels productors de material

o   La consulta als experts i l'autoavaluació dels usuaris

Això està perfecte, el que ens proposa Cabero. Però, la realitat és que quasi ninguna marca de juguerois ho fa, és a dir, ho fan però en quant a marketing, per a poder vendre les juguetes, no com a control pedagògic, com a avaluació de si les juguetes són educatives realment. Aquest és un valor afegit que, desgraciàdament, no es fa.

Hi ha diferents aplicacions d'internet a l'escola

1.     Permet cercar recursos i informació

2.     Investigar mitjançant la xarxa

3.     Intercanviar experiències

4.     Eines d’expressió i creativitat

5.     Eines de comunicació

Tornem al mateix que hem dit abans; tot això són possibilitats, si el mestre està capacitat i si l'escola té recursos, és a dir: per una banda, per molt que tinguem 25 ordenadors conectats a Internet, si el mestre no sap fer funcionar un ordenador ni els programes educatius dels què disposa, tots aquests recursos seràn inútils. I, per una altra banda, per molt que un mestre tingui molts de coneixements, si només disposem d'un ordenador per a 25 infants, també serà inútil, ja que el temps individual serà ínfim. Per a que aquestos recursos ens dónin una mínima qualitat, s'han de complir, al menys, aquestes característiques.  

Un exemple d’aplicació que ens ofereix la web 2.0 i que és fàcil d'utilitzar (encara que el mestre que ho vulgui fer servir a l'aula ha de saber, primerament, que tots els seus alumnes tenen internet a casa o que poden anar a alguna biblioteca amb les famílies, per si hi hagués alguna condició "especial·) és la "Cacera del tresor". Aquesta és una activitat didàctica on s’exposen una sèrie de preguntes sobre un tema, a mode de projecte, i el mestre, com a recurs, aporta una sèrie de pàgines web on les famílies trobaran les respostes ràpida i senzillament. En aquesta activitat també es pot incloure, a mode de conclusió, una pregunta final com a resum de tot el que s'ha fet, sense adjuntar cap pàgina web, però que la resposta sigui fàcilment deduïble a partir del es respostes anteriors.

Aquesta activitat és una molt bona manera de fer partíceps a les famílies de les activitats de les escoles i, a més, de posar-s'ho fàcil, ja que moltes vegades, per no saber per on començar o per tenir massa informació a la "Wikipèdia" (per exemple, ja que sol ser la pàgina preferida de tothom per a cercar informació) ho solen deixar un poc abandonat. D'aquesta manera crec que es motiva bastant a realitzar la recerca d'informació juntament amb els infants i, així, tenir més relació amb les TIC al costat de les famílies.