Reflexió de tots els nostres contes! :)

Primer de tot, m'agradaria començar aquesta entrada donant l'enhorabona a tothom per la feina feta, ha estat genial veure els resultats tan increibles que hem presentat a classe. De veres espero que siguin penjats públicament i que, a diferència del que parlàrem una de les darreres sessions, ho poguem compartir a tothom que vulgui (segons la llicència de Creative Commons que li adjudiquem cadascú a la feina) i que arribi a tothom a qui li pugui fer falta. Són per compartir aquests treballs, són pels infants :)

Ara, vull començar pel conte del "Franklyn". Va ser el primer conte que vèiem tots junts, un misteri, ja que tothom sabia com era el seu conte però ningú (crec) sabia com éren els de la resta. Genial. El conte té un missatge implícit que, trobo, arribarà als infants des de ben petits. El missatge que vaig captar jo és el de que cadascú és qui és i ha de fer i s'ha de comportar com a tal, no com una altra persona. Meravellós. A més, les veus anaven molt a joc amb els personatges i aquests mateixos eren molt simpàtics i amb moltes caracgterístiques, sobretot el principal, que sortia en diverses postures i fent cares diferents. Un conte molt simpàtic, divertit i amb missatge. A més, les activitats han anat molt en acord amb el conte; han utilitzat els recursos emprats a classe més alguns recursos personals que han sorgit d'anar investigant d'aquí a allà. M'ha encantat!

El següent conte, el del grup del Nacho, Paula, Laura i Úrsula, del ratolinet "gran" (no recordo el seu nom, ho sento!) també ha estat una innovació; m'explico. A més que porta un missatge, molt especial, he de dir, i que m'ha agradat molt, el moviment de les boques al parlar em va deixar aturadíssima. Aquest detall, encara que pot semblar diminut, trobo que és un efecte visual molt important pels infants, ja que tenen una millor referència de qui és el personatge que està parlant i tenen més possibilitats d'entendre el conte. Molt bon recurs!!! I molta feina, a més! També m'ha agradat molt que l'hagin fet en tres llengües, em pareix que aquest conte es podrà treballar absolutament en qualsevol àmbit de l'escola i que, així, hi podran participar diferents especialitats, com és l'anglés. Les activitats han estat molt divertides i, baix el meu punt de vista, significatives. Crec que són un bon referent cap a l'enteniment del conte. Genial!

El conte de la Vanesa, Noemí i Merche va estar molt graciós! "Els éssers de la llum". Veure la representació teatral que van fer en el seu dia a 2on de GRAU, representat en un conte... Sense paraules! Em va encantar! A més, el missatge de reciclar, de no tirar fems al terra i no embrutar, m'encanta. És un tema actual i que hem d'ensenyar, tant com docents, familiars, amics, etc, als infants des de ben petits, i aquest conte és una meravellosa manera de fer-ho; una eina que ens ajuda, sense dubtes, a que els infants prenguin consciència. A més, els personatges han estat una idea tremenda (positiu). Veure-les a elles al conte, amb les veuetes, ha estat perfecte. Han tingut una idea molt bona en referent a com fer el conte. A més, les activitats són bastant senzilles i aptes pels infants, que també segueixen insistint (les activitats) i impulsant el reciclatge. Molt bo!

El conte següent, "El viatge de na Xesca" (sento si el títol no és exactament el seu, no els recordo bé) també ha tingut un missatge preciós. El fet de recórrer la nostra illa en un conte... Què he de dir, m'ha encantat! I ja no només per a infants petits, sinó per a més grans, 7 i 8 anys, per introduir-los dins la nostra cultura, ja que trobo que hi ha famílies que, per les raons que sigui, no ensenyen cultura pròpia de l'illa ni poden (o volen) fer visites a les parts més significatives i històriques, o per la gent que no és d'aquí, també és una bona manera de donar-ho a conèixer, encara que només sigui un poc. 

Els noms, els personatges, les fotografies... Tot és Eivissa. M'ha agradat molt que la història incloeixi també a Formentera, la nostra germana. Les activitats també estaven molt acord amb el conte i, m'ha agradat sobretot, que han estat molt senzilles. Trobo que això fa que el conte sigui més accessible a infants de diferents edats i que, d'aquesta manera, faciliti la comprensió d'aquest. M'ha agradat molt!!!!

Per últim, i totalment fet a posta... La història de "Cubín Cuadrado" (torno a repetir, perdonau-me si els títols no estan bé!). No sé com ho heu fet ni d'on heu tret es temps però ha estat el millor (sense menysprear a ningú, perfavor) de tots els contes, i ja no només dels contes de la classe, sinó que també d'altres contes que hem tingut la possibilitat de veure. Com va dir el Nacho a classe, sembla un software de veres. Si estigués a la venta, crec que molta gent el compraría, sense dubtar-ho ni un segon. A més, que les activitats vagin en mig del conte per a que aquest pugui prosseguir... Jo estic al·lucinada. Tenc moltes gantes que els enllaços estiguin penjats per a poder veure tots els contes però, sobretot, per tornar a veure aquest i poder jugar jo mateixa amb les activitats, ho dic de veres. A més, els personatges són com els que dibuixàren a l'assignatura de l'Adan, de Matemàtiques; tal qual. Senzillament, impressionant!

Una altra vegada vull dir que tots han estat genials, encara que hagi tingut un preferit, per favor que ningú s'ofengui. Tots els contes, per a mi, han estat de 10, però el darrer té una Matrícula sense dubtar-ho. I amb això estic incloent el meu conte, el de "La Soleiet i el Martí", que també té un 10 (esperem!) però que no impacta tant com la història de "Cubín Cuadrado".

Ja per acabar, només vull dir que encara que ha estat molta feina, crec que ens ha servit per ser conscients que no tot és comprar i que no tot està fet ni inventat. Tenim un bagatge molt gran a dins nostre i, en un futur pròxim (esperem, també) a banda de poder fer servir aquests contes, també ens animem a realitzar-ne de nous, tant nosaltres tot sols com a docents com amb els infants, nadius digitals i molt bons controladors de la tecnologia que, ja està demostrat (com ens va deixar veure el Jaume a la xarla que ens va donar a l'hora de Música, del Josep, el mestre que venia de s'Olivera), els infants també saben crear des de l'ordenador, saben fer servir el Power Point si els deixem, i ens dónen sorpreses, sovint, fantàstiques.

Ens veiem promte!!! :)

http://openclipart.org/image/800px/svg_to_png/21857/nicubunu_Comic_characters_Bye.png

Entorns Personals d'Aprenentatge (PLEs)

Després d’estar més d’una hora pensant com començar la meva intervenció, i de veure el video de presentació del Ministeri d’Educació (un parell de vegades) sobre un curs de PLEs per a docents (i per a no docents!) i de rumiar si m’hi apuntava o no, de visitar blocs d’altres mestres i de veure mapes conceptuals que han realitzat altres persones, he decidit començar pel que jo entenc com a definició de PLEs.

Les seves segles desglossades signifiquen l’Entorn Personal d’Aprenentatge (les segles estan en anglès), llavors, ja entenem que és tot el que ens envolta, qualsevol cosa o persona que interaccioni amb nosaltres.

La millor manera d’explicar-ho crec que es troba en aquest enllaç:

Aprendizajes Emergentes y Pedagogías Invisibles from david alvarez

Tot això ho he trobat a la pàgina http://e-aprendizaje.es/tag/ple/, on animen a la gent a compartir el que han publicat, ja que tota aquesta informació és per a realitzar el curs que, més a munt, he mencionat, el del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. El video promocional del Ministeri es pot veure en aquest enllaç: 

https://mooc.educalab.es/course/entornos-personales-de-aprendizaje-ple-para-el-des/

Una frase que m'ha encantat d'aquesta presentació que he enganxat un poc més amunt és la que diu "PLE no es una herramienta, PLE es un enfoque de aprendizaje". Amb això ens estan dient que no hem de mirar els PLEs com una cosa que té una utilitat reduïda, o per unes ocasions determinades, sinó que és com un estil de vida, una variant de metodologia. La millor manera per a implementar-ho és avesar-nos a aquest nou estil de vida i acomodar-nos a ell, fent que sigui una cosa continua, no una eina per a utilitzar de tant en tant, ja que no tendría la mateixa significació.

Reconeixent els PLE d'aquesta manera, els estudiants prenent el control i la gestió del seu propi aprenentatge; es fixen uns objetius clars i es van comunicant amb altres durant aquest procés. 

Les característiques més importants dels PLEs són les fonts d'informació, la reflexió i les interaccions, és a dir, amb qui s'ha realitzat l'aprenentatge.

Després, Manuel Castells ens enriqueix amb una altra de les seves frases en aquesta seqüenciació de diapositives: "Internet no es una tecnología, es una producción cultural". Entenem això com que Internet no és una eina tecnològica com un cotxe, per exemple, que en el seu moment va ser un boom; Internet és una eina que, amb una bona educació per part dels pares i mestres (parlant d'infants) i amb una bona selecció de la informació, aporta cultura, ens condueix i ens fa viatjar per tot el món sense la necessitat d'agafar l'avió ni el cotxe. Podem conèixer coses que mai s'havien pensat amb un simple clic.

M'agradaria penjar, també (a banda que es pot visitar la pàgina, però vull resaltar això en especial), dues altres feines que han resaltat a la pàgina. M'han cridat l'atenció perquè una es un mapa conceptual que ha fet una persona que es vol apuntar (o ja està apuntat) al curs que fa el Ministeri d'Educació sobre PLEs, i l'ha realitzat sobre ell mateix.

https://dl.dropboxusercontent.com/u/42209172/eduPLEmooc.png

L'altre, en canvi, és una seqüenciació de diapositives amb música, també sobre els interessos de les persones participants del curs. El segon, en especial, m'atreu molt, ja que és una manera difierent de fer "el nostre mapa", però ella no ha fet el seu, sinó que ha agrupat el de molta gent; preciós.

http://www.youtube.com/watch?v=CDcE_5hO6SM#action=share

Jo he anat per la part més "fàcil", i ho poso entre cometes perquè no m'ho ha semblat gaire al principi, suposo que és perquè no havia fet servir mai l'eina de Cmap Tools. 

He estat mirant altres PLEs i a l'apartat de món presencial només posaven les interaccions que teninen amb la gent; jo he volgut seccionar-ho, com a l'apartat de món virtual, ja que trobo que en el món presencial també accedim i creem informació, i d'això m'endono compte (a més de per la Universitat), de per les nombroses històries sobre la Guerra Civil i les mils i mils de dades històriques que hem conta el meu pare i que seria incapaç de cercar a Internet per mi tota sola.

Ara, parlant de la part més estètica del treball, ho he volgut fer per colors, per a diferenciar més ràpidament les diferents parts i que fos més senzill. El que trobo que no m'agrada gens és que he estat molta estona (puc arribar a arriscar-me a dir que una hora) intentant que les fletxes no em féssin aquests talls tant lletjos que no he pogut evitar, però no he sabut controlar-ho.

Així i tot, estic molt orgullosa del meu PLE 2014 :) !

La meva última intervenció la faig perquè he agafat la imatge del Cmap Tools sense les fletxes que no m'agradaven gens i l'he portat al Power Point, ja que allí conec bé les ferramentes (després d'haver realitzat l'activitat del conte i les activitats d'aquest) i he tornat a fer el que no m'hagradava; després, en acabar, l'he exportat a jpg. Espero que vos agradi! Ara ja si que ha quedat perfecte!!!

Les TIC en l'educació del segle XXI

Les possibilitats de les TIC per a la comunicació família-escola

<La comunicació és la base del bon funcionament d’una escola>

Cada vegada més, s’usen les tecnologies de la informació i la comunicació per poder optimitzar les relacions i comunicacions en aquesta. Les TIC han de servir per unir i entrelligar.

Atúnez estableix uns aspectes i unes accions de col·laboració entre centres (TICs entre escoles):
Coneixement dels centres, denunciar situacions injustes, compartir recursos, participar en projectes comuns i establir xarxes de centres.

La comunicació escola-família amb les TIC:

Participació, oportunitats educatives, evolució educativa dels fills.

Què succeeix amb la imatge digital dels infants de les aules? 
Com a mestres hem de ser conscients al penjar les fotografies dels nostres (futurs) infants, encara que tinguem els permisos de les famílies, ja que estem formant, encara que no amb intenció, una imatge digital dels nostres alumnes, i sense que ells ho vulguin. Llavors, hem de saber seleccionar les fotografies mes adients i menys personals que puguin resumir i mostrar el que es fa a classe, en poques imatges.

Per una altra banda, parlem de la importància de la comunicació amb la família i dels beneficis de les TIC a l’entorn familiar. És important fomentar l'ús de les TIC perquè amb elles s'aprén millor i perquè la societat d'avui dia vol alumnes formats en TIC i que les puguin usar fóra de l’aula amb criteri. Aquesta darrera frase, el tenir criteri, es refereix a tenir seny, a poder confiar en què un infant al què has ensenyat a navegar per internet, no caurà en l'error de penjar una fotografia seva mig nu a la red; hem d'educar.

He fet aquest gràfic amb el paint; m'ha costat un poc perquè he hagut de fer el dibuix a una banda (paint), inserir el text al word i després aferrar-ho una altra vegada al paint. I ja acabat, posar-ho aquí. Però ho he volgut fer perquè crec que és una bona representació d'un gràfic d'una escola-família amb les TIC.

La família potencia, des de casa, la feina del docent: el professional fa el primer pas, i després es fa un pla d’actuació per a la família TIC, que seria:

-        - Conèixer a les famílies dels nostres alumnes: què podem fer per aconseguir aquesta informació?

-        - Informar a les famílies: de què hem d’informar-les?

-        - Formar a les famílies

En definitiva, el centre ha de ser l’encarregat de dissenyar una sèrie d’actuacions per implicar als pares en la formació de les seves competències digitals.

El què s’ha de fer des de casa és que les famílies ensenyin als fills a navegar amb sentit comú, aprendre a potenciar els beneficis de les videoconsoles (oci familiar), promoure les habilitats socials (xarxes socials). Ús racional de les TIC per reportar grans avantatges.

A més de tot això, però, hi ha investigacions (Martín y Gairín 2007) que indiquen que la participació de les famílies als centres és escassa, així com el debat i el consens sobre com es vol que sigui aquesta participació. Llavors, en la “Revista de medios de comunicación” que tenim com a lectura obligatòria d’aquest tema, es diu que les tecnologies de la informació i la comunicació obrin noves perspectives, no només per informar i implicar a la família en la trajectòria escolar dels menors i adolescents, sinó també per afavorir les relacions entre la família, l’escola i la comunitat.

Seguint amb autors que es comenten a la lectura, Luque et al (2009) plantejen un exemple de com uns mestres inserten les TIC a l'escola, i és per a la comunicació amb les famílies: s'empren blogs interactius de tutoria virtual amb pares d'alumnes d'educació infantil; es fan tants de blogs com àrees es treballen en educació infantil, per a que, segons ens explica, a casa puguin tenir, les famílies, un instrument motivador i suggerent d'aprenentatge amb els infants.

Per una altra banda, hi ha enquestes que demostren que quant més implicades estan les famílies als centres on estudien els seus infants, tinguin l'edat que tinguin, els resultats acadèmics d'aquests són millors. Però, encara hi ha moltes famílies que pensen que no poden participar amb el centre, perquè tenen la idea desfassada que els experts són única i exclusivament els docents (Durning, 1995). Per a aconseguir un canvi de mentalitat, és necessari un canvi d'escenari: mostrar una escola innovadora, en el què les TIC estan per tot arreu i tothom pot i ha de participar.


Ja per acabar, vull adjuntar aquest vídeo que es diu "TIC, Escuela y Familia", del CEP Granada, de l'any 2012. El vídeo es sent un poc fluixet, però val la pena mirar-ho!

Encara que aquest vídeo sembli molt informal, ja que Lola Urbano parla de les seves experiències al seu centre i, més concretament a la seva aula, trobo que tot el que diu és molt enriquidor; suposo que és una xerrada per mestres d'un altre centre, ja que la presentadora de Lola Urbano, al principi diu que "si els hi agrada, seguiran amb el seu exemple". 

L'evolució de les TIC

Realment, si ens fixem, la inserció de les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació ha estat molt ràpida, encara que estem en el procés, igualment. És a dir, si mirem cap en darrera a la Història, ens adonem que nosaltres existim fa mils i mils d’anys, en canvi, la tecnologia de la qual disposem, fa quant? Vint anys? Més o menys, al manco a Espanya, ja que fins que jo no vaig tenir 10 anys, els meus pares no tingueren un senyor telèfon mòbil d’un tamany  i pes considerablement grans. 

Al costat de l’evolució de l’home, l’evolució de les TIC ha estat rapidíssima. Tal vegada, per aquesta raó, sigui tant difícil per certes persones d’integrar-les a les aules i a les seves cases i, també, que arribin a totes bandes, ja no per igual, però que arribin a tot arreu.

Per a què hi hagi una evolució, fa falta partir d’un punt i anar creixent poc a poc. Per a això es necessita un pla d’inserció de les TIC a l’escola, al currículum d’Educació Infantil: farà falta una adequació del sistema escolar a les característiques de la societat de la informació (cosa bastant difícil si pensem que ja costa el fet que les escoles evolucionin simplement al ritme de la societat, culturalment parlant, com el tema de la religió, com tractar la immigració i de més; llavors, se’m fa difícil entendre com una escola es pot adequar a la societat de la informació, però suposo que aquest punt voldrà dir, encara que sigui, una petita part); preparació dels infants i joves davant noves formes culturals digitals (una altra cosa bastant difícil si els mestres no estan bastant preparats ells mateixos; això significa que la formació primer ha de passar pels mestres abans que pels infants); increment i millora de la qualitat dels processos d’ensenyament (òbviament) i innovació del mètodes i materials didàctics (que trobo que això depèn del lloc en el què es trobi situada l’escola i la importància que aquesta li doni a les TIC).

Hi ha diverses fases, en la inserció de les TIC a l’escola. Cap als anys vuitanta, dins el currículum es van incorporar assignatures relacionades amb la informàtica, s’usaven alguns ordenadors per a la gestió administrativa dels centres, es van crear alguns programes o softwares educatius i el professorat començava a formar-se dins aquest camp. Els recursos materials i econòmics van ser escassos, més del que s’esperava.

Als anys noranta, vam fer una passa enrere, ja que la reforma educativa (LOGSE) no prioritzava gens les TIC i va reduir considerablement els recursos econòmics. El què ja s’havia impulsat, va desaparèixer o es va estancar.

Però, a principis del segle XXI, les administracions van donar recolzament a les TIC en tots els sectors. També van sorgir uns programes europeus que van facilitar l’accés al treball i la integració social de grups desfavorits (Youthstart, Now, Adapt, Integra, Horizon). Es va dotar d’Internet a totes les escoles europees abans de la finalització del 2001, en concret, a cada aula; i, abans que acabés el 2002, es va donar formació al professorat davant les noves tecnologies. A aquest “boom” el coneixem com “la fascinació per Internet.

A Espanya, concretament, es va desenvolupar el programa eLearning, que es va traduir en el “Plan Info XXI”. En el 2003 es finalitza aquest i es converteix en España.es; a més de tot això, al 2004 es van aprovar mesures per a potenciar el programa Internet a l’Aula.

El què no m’agrada de tot això és que sempre està la política immersa. Als anys noranta, els quals podrien haver servit per a seguir investigant aquesta nova manera d’educar, d’investigar, d’interrelacionar-nos entre tots, només va servir per a què qui arribés al poder decidís, només per dur la contrària a qui havia abans, que no fomentaria les TIC, al menys, durant un bon temps. Si mirem als nostres veïns, va haver una temporada en la què ens vam quedar bastant enrere; ara mateix comencem a despertar, a apressurar-nos (voler córrer no és gaire bo) i no voler quedar-nos a la cua. Però sí que és veritat que jo recordo quan era més petita que mirava la televisió i només veia a adolescents amb telèfons mòbils i ordenadors connectats a Internet. A Eivissa jo no coneixia a ningú amb un mòbil més modern que el dels meus pares! No vull semblar exagerada, només vull imaginar a on podríem ser ara mateix si no ens haguéssim aturat durant deu anys.

La imatge d'acontinuació, l'he realitzat jo amb el programa que ens han ensenyat a utilitzar aquest any, GIMP, molt creatiu i fàcil. En aquesta vull representar un home (que amb molta imaginació voldria que fós un mestre) davant un ordenador i que està aterroritzat perquè treballar amb aquest és com un problema molt difícil de matemàtiques (com el què hi ha al quadre de diàlog). Les direccions de les imatges les posaré més avall, a part, per a què no interfereixin en la lectura.

Parlant més concretament, en aquest punt no existeix un pla global que coordini la integració de les noves tecnologies en el conjunt del sistema escolar espanyol en coherència amb les directrius europees, sinó que existeixen molts plans i accions desenvolupades de manera aïllada i exclusiva per l’àmbit territorial de cada Comunitat Autònoma. Per exemple, amb el Projecte Xarxipèlag que s’inicià al 2000, els objectius van ser que tots els centres estiguessin equipats i connectats a Internets, a més de facilitar la gestió acadèmica-administrativa d’aquests i la formació i recursos didàctics als mestres.

Una altra vegada es torna a ficar la política de per mig, inevitable. Encara que sota el meu punt de vista, es fa més “personal” quan una Comunitat Autònoma estableix els plans i accions pròpies que portarà a terme, no hi ha ningú que coordini el sistema escolar espanyol amb les directrius europees; si formem part de la UE, formem part també per la educació, no? Em sap mal dir-ho, però m’agradaria que, justament, el nostre sistema educatiu s’assemblés més a alguns dels nostres països nòrdics que, pel que sabem avui dia, són dels millors. Tenim una mateixa moneda, unes mateixes normes per a segons què, però el sistema educatiu no és el mateix... Sembla surrealista. No entenc per què si vius en una Comunitat Autònoma has de seguir unes directrius i per què en una altra, unes altres. Si ja m’estranya en diferents països de la mateixa UE, ni he de parlar de dins el nostre país.

Si Iglesias (2004) diu que “una autèntica integració curricular dels recursos tecnològics ha de considerar, al menys, l’objecte d’estudi, el recurs didàctic, els recursos per a l’expressió i comunicació i els recursos per a l’organització, gestió i administració”, si aquestes són les suposades bases, per què no està estipulat a cap banda que tot el país les ha de seguir? És a dir, com tot, es fan unes normes generals i, després, en cada Comunitat Autònoma, unes més petites i específiques per a cadascuna.

Per últim, una cita den Cabero (2010) que està a final del tema i que m’agradaria citar, diu: “hasta que una tecnología no se haga invisible a los ojos del professor y de los estudiantes, como ya ocurre con la pizarra y comienza a pasar con algunes tecnologies más tradicionales como los retroproyectores, de verdad no serán incorporadas a la enseñanza de forma constante y no puntual.”.

Aquestes línies m’agraden molt, perquè, pel que jo entenc, es refereixen a que fins que no deixes d’observar alguna cosa específica com a “tecnològica”, és a dir, fins que no la facis servir tant normal com fas servir un llapis (per exemple), voldrà dir que encara no estan ben incorporades a l’ensenyament. El contingut de les seves paraules m’agrada molt, però si ho relaciono amb els paràgrafs d’abans, amb els que diuen que cada Comunitat Autònoma seguirà unes directrius que ella mateixa establirà, jo penso que si no hi ha un consens, una decisió de quines han de ser, al menys, les directrius bàsiques, difícilment es pot arribar a aquest punt; és a dir, si una escola de Barcelona fa servir les pissarres digitals, els infants d’allí acabaran per “fer-les invisibles”, però si un dels infants d’aquestes escoles es trasllada, per exemple, a Madrid, on tot ho fan amb ordenadors, que cada alumne té un ordenador cadascun, haurà de tornar a fer el procés. I estic parlant dels materials més habituals, però podria passar amb materials menys habituals, i podria passar amb un infant petit el qual els seus pares cada any canvien de Comunitat Autònoma per feina. Som enrevessada, però trobo que haurien d’haver-hi unes pautes comuns.

Per acabar, m'agradaria adjuntar aquest video que he trobat (després de visualitzar-ne un parell, també d'interessants, però crec que aquest és més complet).

En aquest, entre d'ells, parlen en Manuel Castells, que ens informa que la realitat virtual no és paral·lela a la realitat que vivim, sinó que són la mateixa realitat, ja que Internet és una realitat, i en Jenkins, que afirma que hem de preparar els infants no pel que ja ha estat, sinó pel que serà (parlant de l'educació i de les TIC). 
A més, en el vídeo es diu una frase que m'ha agradat molt i és que els recursos humans són com els naturals, que hem de treure de baix la terra, no els trobem a sobre la superfície, hem de crear les circumstàncies per a què sorgeixin.
També, el Ken Robinson canvia la paraula "evolució" per la paraula "revolució", referint-se als sistemes educatius del voltant del món, ja que l'evolució, ens diu, no basta: el floriment humà no és un procés mecànic, és un procés orgànic. No es pot preveure el què passarà, tant sols crear ses condicions òptimes per a que succeeixi.
De veres, aquest vídeo m'ha encantat, el recomano a tothom.  

URL's del material utilitzat:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Speech_balloon_3_types.svg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Man_using_computer.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Speech_balloon_3_types.svg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ab/Poncelet's_solution_to_Problem_of_Apollonius.png
http://www.youtube.com/watch?v=FuehKuv0gU8

Quines creus que són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula?

Les possibilitats, a dins de l’aula, són molt àmplies.

Ø  Com a fi o objecte d'estudi: l'objectiu és oferir a l'alumnat coneixements i destreses bàsiques sobre la informàtica i adquirir les bases d'una formació tecnològica

Ø  Com a mitjà o instrument didàctic:  l'objectiu és convertir-ho en instrument d'aprenentatge

És a dir, en els dos casos volem que l’infant es relacioni amb les TIC: que aprengui d’elles o amb elles.

Pel professor suposa un bon suport en les tasques administratives, en la preparació de les classes i la seva avaluació, i en les tasques d'ensenyament.

Pels alumnes, una adquisició dels coneixements sobre sí mateixos, autonomia personal i coneixement de l'entorn.

Aquí podem parlar un poc de les limitacions del software educatiu a l'aula. Un dels problemes més grans és que el coneixement, per part dels docents, en quant a les TICs, és bastant limitat. No són tots els mestres els que es reciclen ni tampoc tots els que estan disposats a introduïr les noves tecnologies a les aules. Així, doncs, quan els infants saben més que nosaltres a l'hora de treballar amb els ordenadors, les noves tecnologies a les aules perden, absolutament, tota la seva utilitat. 

Per exemple, aquesta fotografia que sembla tan senzilla, és una imatge que m'ha costat dues sessions pràctiques de dues hores cadascuna, més un parell d'hores a casa meva. 

Si volem que els infants aprenguin que les TIC no només són per a jugar amb els videojocs a disparar, primer ho hem d'experimentar nosaltres i estar-ne convinçuts.

Segons Marquès, les cinc condicions bàsiques que ha de reunir el software educatiu són:

-         Han de ser programes elaborats i amb una finalitat didàctica

-         L'ordinador ha de ser el suport en el què els alumnes realitzin les activitats proposades

-         Han de ser interactius i, per tant, exigir una resposta activa per part de l'alumnat

-         Han de permetre la individualització del treball, adaptant-se a les respostes de cada alumne

-         També han de ser senzills d'utilitzar i no requerir coneixements especialitzats ni sofisticats

El software educatiu, segons Urbina:

v Programes tutorials que diuen a l'alumne pas per pas el què han de fer

v Programes d'exercitació i pràctica

v Programes de simulació

v Programes oberts d'exploració amb paper més reflexiu

v Programes de creació multimèdia

v Programes informatius

v Programes d'utilitat o propòsit general, com skype

v Programes lúdics, d'entreteniment

Urbina, a més, pensa que la societat es centra en avaluar productes que ja han sortit al mercat, educativament parlant. Això no seria suficient: s'hauria de començar molt abans.

·        Hi ha que determinar de manera precisa les característiques i potencialitats del material (per suplir les possibles carències), i

·        Obtenir un perfil més específic del programa per elaborar les estratègies del seu ús (fer adaptacions)

En la meva opinió, això succeeix perquè s'està massa pendent (per una part és òbvi) que el producte es vengui; així, doncs, la part pedagògica queda molt de costat. Trobo que s'hauría de fer el què diu aquest autor, però la societat en què vivim només pensa en moure's econòmicament; així, idó, intenten fabricar un jugueroi que compleixi amb la normativa vigent i fan que passi com a educatiu, el que farà, si més no, que augmenti les ventes. 

http://www.flickr.com/photos/osde-info/5280679583/sizes/l/in/photolist-93CS4H-7FbTHZ-btdyoD-7FfSN3-881m6B-aVhw6V-8VUTqN-9RttrL-7RkfZF-gA3Pvt-9f34Dm-94ffKt-94fgfc-dyAtqL-9SYiy2-dgVHKG-fmtJm1-7FF8st-8K7Z7h-87rwiz-84E6ps-84E66s-84AZHc-84AZN8-84E6Ds-7ZejvR-atZwNi-8YiA7c-7YyApj-dSi5JK-e3AYTg-9uw4Pa-bKTqui-7KYSRB-9rFBjX-8Ao8rH-agC1Uj-fpNWM6-9gTJQa-9eoGuC-9eoG71-7NE2Ts-aRJbvn-bi3dJK-7GRhR2/

He volgut posar aquesta fotografía perquè els camions són un dels objectes preferits dels infants (de quasi totes les edats, des d'infantil fins primària) i, a més, aquests són especials pels missatges que hi ha escrits:

• Why pay more? - Per què pagar més?
• We shop, we drop - Comprar fins que el cos aguanti

La segona frase m'ha fet especial gràcia, per dir-ho d'alguna manera, ja que està relacionat amb el què estem comentant: l'atractiu de les juguetes sense que tinguin la finalitat pedagògica especificada.

Cabero ens proposa diferents estratègies d'avaluació d’aquest material:

o   L'autoavaluació pels productors de material

o   La consulta als experts i l'autoavaluació dels usuaris

Això està perfecte, el que ens proposa Cabero. Però, la realitat és que quasi ninguna marca de juguerois ho fa, és a dir, ho fan però en quant a marketing, per a poder vendre les juguetes, no com a control pedagògic, com a avaluació de si les juguetes són educatives realment. Aquest és un valor afegit que, desgraciàdament, no es fa.

Hi ha diferents aplicacions d'internet a l'escola

1.     Permet cercar recursos i informació

2.     Investigar mitjançant la xarxa

3.     Intercanviar experiències

4.     Eines d’expressió i creativitat

5.     Eines de comunicació

Tornem al mateix que hem dit abans; tot això són possibilitats, si el mestre està capacitat i si l'escola té recursos, és a dir: per una banda, per molt que tinguem 25 ordenadors conectats a Internet, si el mestre no sap fer funcionar un ordenador ni els programes educatius dels què disposa, tots aquests recursos seràn inútils. I, per una altra banda, per molt que un mestre tingui molts de coneixements, si només disposem d'un ordenador per a 25 infants, també serà inútil, ja que el temps individual serà ínfim. Per a que aquestos recursos ens dónin una mínima qualitat, s'han de complir, al menys, aquestes característiques.  

Un exemple d’aplicació que ens ofereix la web 2.0 i que és fàcil d'utilitzar (encara que el mestre que ho vulgui fer servir a l'aula ha de saber, primerament, que tots els seus alumnes tenen internet a casa o que poden anar a alguna biblioteca amb les famílies, per si hi hagués alguna condició "especial·) és la "Cacera del tresor". Aquesta és una activitat didàctica on s’exposen una sèrie de preguntes sobre un tema, a mode de projecte, i el mestre, com a recurs, aporta una sèrie de pàgines web on les famílies trobaran les respostes ràpida i senzillament. En aquesta activitat també es pot incloure, a mode de conclusió, una pregunta final com a resum de tot el que s'ha fet, sense adjuntar cap pàgina web, però que la resposta sigui fàcilment deduïble a partir del es respostes anteriors.

Aquesta activitat és una molt bona manera de fer partíceps a les famílies de les activitats de les escoles i, a més, de posar-s'ho fàcil, ja que moltes vegades, per no saber per on començar o per tenir massa informació a la "Wikipèdia" (per exemple, ja que sol ser la pàgina preferida de tothom per a cercar informació) ho solen deixar un poc abandonat. D'aquesta manera crec que es motiva bastant a realitzar la recerca d'informació juntament amb els infants i, així, tenir més relació amb les TIC al costat de les famílies.

Possibilitats didàctiques dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'educació

Óbviament, les possibilitats didàctiques dels ordinadors i de les xarxes són molt àmplies; només hi ha que veure tots els avenços que tenim en les TIC en els darrers anys, per exemple, en els nostres mòvils, per a poder fer-nos una idea del que podem arribar a fer a una aula.

Així, doncs, amb aquesta modernització, també han d'aparèixer noves demandes, segons Cabero: l'actualització dels coneixements per part del professorat i noves competències dels alumnes. Aleshores, parlem de la web 2.0, on el mateix autor ens diu que la innovació en l'aprenentatge es converteix en necessitat.

Després de llegir aquestes línies, s'em fa lògica aquesta afirmació, ja que ara mateix se'm ve a la ment una imatge de com la societat avança però l'escola queda antiquada, estancada en els anys passats. Per a què els nostres infants puguin estar motivats i l'escola vagi a la vegada que la resta de la societat, s'ha de fer que els professors tinguin els coneixements adequats per a impartir les classes segons el moment en què es trobi la societat. Així com ens sembla impropi no disposar d'accessos per als minusvàlids en llocs públics, per exemple, baix el meu punt de vista, també ho és que l'escola sigui un lloc que queda endarrerit amb respecte a la societat on es troba. Sé que és una comparació un poc dura, però si obrim els ulls i observem com els infants (la gran majoria d'ells) d'avui en dia, de les nostres aules, a casa seva tenen quasi tots els mitjans tecnològics que volen i quan arriben a escola, els fan treballar amb mitjans rudimentàris, crec que no és ni necessari que ens preguntem què és el que està fallant.

Tot això ens serveix d'ajuda per a explicar el què segueix explicant-nos Cabero, de per què els infants prefereixent esbrinar com funciona un aparell mitjan l'assaig-error que no llegint el manual d'instruccions (i molts adults també, jo estic inclosa).

http://www.flickr.com/photos/46694549@N03/4347546676/in/photolist-7Cbjaj-99A6SF-9835NT-9GVkY5-7XeYfA-8KcMCK-8sgBmK-8rMRhv-7xEvAL-7xEvQY-7xAGsH-8FwebZ-eSXJCn-9bZk5k-9c3oYh-9bZm1D-9bZkJZ-9bZjTa-9c3pDd-9bZkTk-9bZjGB-9bZjiM-aCFzin-aCFCHe-aCJozd-aCFDfc-aCJnf7-aCFyKe-aCFxwD-8atzNg-8awQy5-9bZivM-9c3rnh-9bZmaz-9c3mFG-9bZgwx-9c3r5h-9bZmQF-9bZhVi-9bZmXa-9bZnLv-9bZgWg-9c3nLm-9c3mbs-9c3ohC-9c3sLb-9c3qJN-9c3sFj-9bZhG8-9bZn1K-9c3kPA

A més de tot això, mitjançant la xarxa ens és més fàcil (als infants i a tots) el cercar respostes a les nostres preguntes: més ràpidament i més quantitat d'elles. Segons Boschma (2007, 59), avui en dia, dir "perquè sí" no ens basta, per aquesta raó necessitem cercar explicacions i ens és molt més fàcil posar-lo al Google que cercar-ho a un lligre. També, la crua realitat és que quasi tothom de classe mitja té ordenador a casa seva, però no tothom té diccionari (ho sé perquè dono classes particulars de repàs a infants de primària).

Per una altra banda, Castaño (2008) ens diu que la web 2.0 no és una revolució tecnològica, sinó que més bé és una actitud, una revolució social. M'agradaria analitzar un poc aquesta afirmació. Jo crec que el que ens vol dir és que des de sempre la manera que han tingut els ciutadans d'informar-se ha estat de forma vertical descendent, i no hi havia reciprocitat, no hi havia intercanvi d'informació. Amb la incorporació de la web 1.0 que això canviés va començar a donar forma i, ja, definitivament amb la web 2.0 s'ha fet realitat. L'intercanvi d'informació entre les persones de tot arreu del món, el no haver de creure el primer que s'ens diu del primer que publica una notícia, això és, d'alguna manera, inconformisme; per això crec que Castaño diu que es tracta d'una revolució social.

http://www.flickr.com/photos/ivanotero/7208973234/sizes/c/in/photolist-bZ2SzY-bZ2Uf3-bZ2Rib-bZ2QLw-bZ2PHC-bZ2Tz5-bZ2RNj-bZ2N73-boovAS-bBiqhz-boovMJ-boovSN-boovy5-bBiqeM-bBiqkt-bBiqpV-8QUkHX-8QXr2W-bniT58-9kVW4r-9kYSj3-9kYMMm-9kVFog-9kYQMj-9kZ16y-9kYZ3o-9kYTLf-9kYFAw-9kYYxs-9kVTvx-9kVRJT-9kYTTW-9kYHD3-9kVBYD-9kVzzX-9kVEEx-9kZ6JU-9kYWp5-9kVLAz-9kVHy2-9kVCrH-9kW21n-9kYRXW-9kYMHj-9kZ3kC-9kVQT2-9kYNWU-9kVxqa-9kVwRF-9kVDrr-9kVXHa/

El dolent d'això darrer és que s'està reivindicant, segons Cabero, que massa gent publiqui informació que no és de fiar com si ho fós, sense fonts ni exigències de la realitat. Així, els usuaris que cerquen aquesta informació i no es preocupen d'on prové, poden obtenir informació falsa i/o errónea.

A més, Kenn (2007, 23) parla que la revolució Web 2.0 ens està portant a una superficial observació del a realitat més que a un anàlisi selectiu; un caos que oculta la informació útil; i que, a més, estam en presència d'una nova generació de cleptòmans de la propietat intel·lectual. Això és el que parlàvem línees més amunt. Quan deixa d'haver-hi control sobre el que es publica i la gent no té consciència del que llegeix, és quan la societat torna a deixar de tenir el control de la informació i torna a estar sotmesa a mentides que hi ha que tornar a filtrar.

Seguint, però, amb el tema educatiu, Cabero parla que en aquest moment històric on ens trobem amb la revolució Web 2.0, obligatòriament hi ha unes noves necessitats, amb nous problemes a resoldre i plantejar, amb alumnes que presenten unes característiques congnitives, actitudinals i socials diferents a les de generacions anteriors. És aquí on l'autor parla de l'Educació 2.0. Parlem que el mestre ja no té la funció d'informador com l'havia tingut; ara les seves funcions seran de guia, orientador i disenyador de situacions mediades d'aprenentatge, per a què els alumnes adquireixin coneixements, competències i habilitats, individual o col·lectivament. A més, també ens diu que l'aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu en front al competitiu serà el que marqui i dirigeixi el procés formatiu, com les redes socials; així l'estil serà horitzontal, no vertical. 

García Aretio (2008) també ens diu que l'ús de les ferramentes web 2.0 facilitarà la col·laboració deslocalitzada de l'espai proper en el qual es desenvoluparà l'acció formativa, afavorint la mobilitat virutal dels estudiants.

Després de tots els comentaris i reflexions d'aquests autors, i de tenir clar que les possibilitats didàctiques dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'educació són grandioses, la meva conclusió és que el més important és ensenyar a cercar la bona informació i no quedar-se amb la primera que es trobi, ensenyar als infants a cercar-la i també a saber triar-la i, algún dia, tal vegada, a publicar les seves feinetes, sobretot a ensenyar als mestres els grans recursos que tenim i a saber utilitzar-los, perquè no és apropiat que un infant de 6 anys tingui més coneixement de com utilitzar un ordenador que un mestre. S'ha de tenir consciència de voler reciclar-se. I també hem de transmetre el valor educatiu i didàctic de les noves tecnologies a les famílies, i que les utilitzin en seny, i que prediquin amb l'exemple.

I ja per acabar definitivament, aquí vos deixo un brevíssim video sobre els nens i les noves tecnologíes. M'ha fet especial gràcia perquè són dibuixets i hi ha que llegir, però parla dels nadius digitals i de la incertidumbre dels mestres en front de les TIC; al final és una "petita"propaganda d'un institut d'estudis, però és interessant!

http://www.youtube.com/watch?v=Ew7aqRUmlO0